parole, parole, parole

El cel de cada dia

In inficcions on 3 Octubre 2012 at 12:02 pm

Sortíem de la cerveseria, xerrant encara, com si la conversa fos més densa que la cervesa i ens hagués de durar tota la nit. Sortíem de la cerveseria i ells també van aixecar-se, i ell li va agafar la jaqueta i li va posar a sobre les espatlles, i ella el va mirar, sorpresa, i va somriure. En tenien menys de trenta i es tocaven amb la delicadesa de qui comença a descobrir el cos de l’altre, de qui ja l’ha vist nu i l’ha besat i l’ha resseguit, però encara no gaires vegades.

Van fer-me enveja, és clar. Aquells primers dies en què penses què serà el primer que et trauràs en despullar-te, en què cada cop que en passar notes com et frega el seu aire t’estremeixes, en què cada petó és electricitat d’alt voltatge. Van fer-me enveja i et vaig mirar i vaig pensar en aquella nit que jo tornava de viatge i vaig passar a buscar-te per fer un beure i vam parlar, com sempre parlem, però sense mirar-nos als ulls, mirant de no tocar-nos, amb la timidesa que no havíem sentit mai un davant de l’altra.

Va durar molt aquella copa, i el sopar va semblar interminable, i en arribar a casa teva encara vam esperar a fer la darrera, xerrant, rient, com si tinguéssim tot el temps del món i l’endemà no fos dilluns i no calgués dormir. Va durar molt però al final vaig deixar el got a la taula i em vas apartar els cabells de la cara i em vas besar, i no vam dormir i l’endemà la son era la prova que havia passat i el pes a les parpelles se’m feia agradable.

Quan trobo a faltar els dies en què em tocaves com si hagués de trencar-me, penso en aquella nit, i en les que van venir més tard. I de vegades, un moment, et miro com et mirava llavors. Després pregunto què farem per sopar i véns a la cuina i m’abraces per darrere i em beses una galta, i és bell també aquest gest de saber-se el cos i estimar-lo potser sense tanta cerimònia, potser sense tanta reverència, però amb la màgia de qui mira el cel estrellat de cada nit i no sap deixar de meravellar-se.

Anuncis
  1. Coions nena! quin goig és llegir-te!!

  2. Bonic. Delicat. Quasi perfecte

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: