parole, parole, parole

Bella, terrible

In paraules on 22 Agost 2012 at 8:25 pm

Arribarà el futur i serà tu com no t’imagines, tu més gran, tu recordant aquesta tarda. Arribarà el futur, que sempre arriba, i tot el que ara et sembla urgent i imprescindible serà un record vague, o no serà. En faràs trenta, cinquanta, vuitanta, si hi ha sort. Totes les cèl·lules del teu cos hauran canviat, tu no seràs tu però sí, ja m’entens.

No puc dir-te res de com seran els deu anys que t’esperen, els vint, els trenta. Puc dir-te que em recordo prenent sobre la marxa les decisions que em van canviar la vida, que em recordo no dubtant tant com ara em sembla raonable. Em recordo decidida i confiada, a estones brillant, a estones estúpida.

I si ara que et doblo l’edat em veig amb cor de dir-te que siguis lliure, que paguis el preu de la incomprensió dels altres, que no et tallis les ales, també he de dir que sé amb quina tendresa em miraria algú de setanta, pobra noia que es pensa que ho sap tot de la vida.

Arribarà el futur i seré jo com no m’imagino. Trobaré pels calaixos les cartes que no hauré enviat, potser n’hi haurà una dient-te que passa molt ràpid i molt lenta, la vida. Que és bella i terrible. Tindré les mans tacades, la pell fina i rebregada. M’asseuré davant el capvespre, deixaré caure les parpelles. Arribarà la mort, que sempre arriba.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: