parole, parole, parole

Compàs d’espera

In és música viure on 7 Agost 2012 at 11:46 am

Poso la mà a sobre el teu cul, petit, perfecte, i escolto com respires. La nit no és com les d’hivern, no hi ha el silenci tens del fred, no hi ha l’alè que es tallaria si obríssim la finestra. La nit és una nit d’agost i a casa només dorms tu, que et lleves d’hora. La meva mà morena sobre el teu cul, blanc, i tu que respires, i jo que t’escolto. La meva mà que pràcticament et cobreix la natja esquerra, que apreta una mica de tant en tant. La meva mà que fa olor de sexe.

Et llevaràs a quarts de sis i em despertaràs una mica, just perquè m’adoni que ja no hi ets. Llavors la meva mà ocuparà la teva part de llit, que farà olor de sexe, i m’escoltaré respirar fins que m’adormi un altre cop. Quan tornis, hi haurà les coses del dia, petites com el teu cul, perfectes, per explicar. Durant una estona anirem alhora, cap dels dos tindrà son. Un moment ens mirarem als ulls. I així, un dia després de l’altre, esperarem que arribi el temps en què els nostres temps, els temps que ens imposa la vida, vagin d’acord.

Advertisements
  1. Quina espera més bonica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: