parole, parole, parole

Bye bye, Rilke

In és quan volo que hi veig clar on 6 Juny 2012 at 12:27 am

Ho han dit tots els poetes: estic sola. Davant la mort, però sobretot davant la vida, sola. A l’abisme del dolor, al vertigen de la por, davant de tots els reptes. Per fer els canvis que calen, per lluitar les lluites més justes, per transigir si és necessari i mossegar si és el que cal. Per decidir què sóc, què faig, què vull, què ofereixo. Sola.

Però hi ha una mà que m’agafa el dit polze, discretament i amb fermesa. Uns ulls que m’escalfen el dia. Un braç que m’envolta la cintura. Un somriure menut que fa créixer el meu. Un alè de foc que s’emporta la boira.

Ets tu, i ells, i els altres. Sou un exèrcit de persones, tan soles com jo. Perdudes, ens anem trobant i fem una xarxa per si algú cau al buit de la nit més fosca. Ens deixem llibres i cançons. Ens teixim paraules i records. Compartim el vi i la sort. Creem aquesta il·lusió lluminosa que es diu amistat, amor.

No hi insistiu, poetes. Ja sabem que estem tots sols. Però no tant com, de vegades, ens vol fer creure la mort.

[Aquest text el vaig publicar en un altre lloc un gener de fa tres anys. L’excusa del reciclatge seria que estic segrestada per la feina, i també per escriptures més profundes que no deixen espai al bloc, però sobretot he pensat, remenant arxius antics, que valia la pena recordar que no, que no estem sols. Oi?]

Anuncis
  1. Molt bonic! Com sempre m’agrada moltíssim! Espero doncs que si no tens temps pel bloc, doncs el que facis ens arribi ben aviat! Una salutació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: