parole, parole, parole

Talaies

In és música viure on 6 Mai 2012 at 9:51 am

Em poso talons per no sentir-te tan alta ara que véns a ensenyar-me un pèl que et sortirà a l’aixella, ara que vesteixes les meves samarretes amb orgull, ara que encara et trec (gairebé) un cap i no vull perdre la perspectiva dels teus ulls mirant-me en contrapicat quan em demanes pa amb xocolata.

Em poso talons per clavar-te una mica més a terra, com qui demana que triguis a marxar, que m’abracis encara la cintura uns mesos més, que m’agafis la mà per travessar el carrer encara que ja sàpigues mirar a un cantó i a l’altre.

Em poso talons per tenir un horitzó un pèl més llarg, per veure’t més entona quan comencis a caminar paisatge enllà, perquè el braç arribi més alt quan et faci adéu amb la mà i et desitgi bon viatge des d’aquí, des del trosset de terra on em claven les sabates que, per veure’t créixer, m’he calçat.

Anuncis
  1. Simplement preciós, tinc dos fills i amb el gran començo a necessitar aquests talons que els aferren a ells més arran de terra. Amb el teu permís, comparteixo enllaç.

  2. Hola, Bel,

    M’agrada molt llegir-te, així que t’he nominat per als premis Liebster Blog. Trobaràs més informació a:

    http://lamateriadelssomnis.blogspot.com.es/2012/05/liebster-blog-un-premi-per-als-amics.html

    Una abraçada,

    Eva

  3. Taleia de Mare.
    M’emociona profunda i celestialment el teu valor de Mare. Com cal guanyar-se les majúscules en aquesta vida… quant més Amor més encara. Permet que faci meu aquest trosset de terra teu per escampar les teves paraules com un a llavor de anhela germinar en aquesta terra de tots.
    Una abraçada d’Amor-horitzó.

    Lídia

  4. Fa un parell d’anys que vaig passar pel que ara expresses… Encara ara em sento identificada amb les teves paraules! I tot i que ara no porto tant sovint talons encara necessito les seves abraçades!
    Marisa SGR

  5. Per una banda sap greu veure’ls créixer tan de pressa, però per l’altra és fascinant poder acompanyar-los en les seves descobertes, en l’assentament dels seus caràcters, en el despertar de noves emocions. Ser mare, crec, és un privilegi incomparable.
    Núria

  6. …em trec les sabates, per no fer soroll i continuar observant…
    M’encanta! Quan estires aquesta corda et trobo brillant!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: