parole, parole, parole

Sense dracs

In és música viure on 23 Abril 2012 at 11:06 am

La sang de la primera regla. Aquell professor de mates que em va regalar una rosa i un somriure. El dia que la meva mare em va agafar de la mà i em va dur a l’estanc del barri perquè triés un llibre. L’home a qui no havien regalat mai una rosa i va acceptar-la amb un gest de tímida victòria. Passejar per la rambla sabent que duia una vida a dins. Escriure, de molt menuda, un conte per al llibre gegant de contes de Mataró. Mirar els pètals escampats a terra, molt tard a la nit, i pensar en el noi que al matí m’havia parlat de patafísica. Enviar tres poemes dolents i una rosa de paper a Dinamarca. Veure la meva primera novel·la a les parades. Despertar-me molt d’hora i trobar la flor al coixí. Parlar per telèfon des de l’escala d’un hotel, a Glasgow, amb qui sabíem que no sabíem estimar-nos. Explicar un conte a una marató de contes i veure somriure la meva filla, des del públic, no sé si orgullosa o patint per mi. Regalar-li al meu fill exactament el llibre que volia. Llevar-me avui i que faci sol, i que el bon humor sigui més a prop, i continuar vivint.

Advertisements
  1. Mític llibre gegant de Mataró! Amb les de la colla hi vàrem anar uns quants anys seguits durant l’adolescència. Llegir els contes anys després no té preu! 🙂

  2. magrada con descrius el “viure la vida”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: