parole, parole, parole

D’allò que Sartre en diria la nàusea

In esvoranc on 16 Abril 2012 at 12:26 pm

Tot el que diria ara no només ho han dit ja els altres; ho he dit jo mateixa amb les mateixes paraules. He dit dilluns i cansada, he dit amor i cansada, he dit projecte i cansada. Una tireta al braç esquerre com a prova que hi ha metges que creuen que tot es pot solucionar, fins que es demostri el contrari. Només cal buidar-te de sang, analitzar-la bé, descobrir què et passa. Convertir el cansament perpetu en un nom concret que tingui una cura (ferritina, hormones, radioteràpia), posar-li una etiqueta convenient perquè quan algú em demani per què faig mala cara pugui dir un tecnicisme que tranquil·litzi. Ara, quan repeteixo com un mantra res i cansada, veig la sospita en el seus ulls, com si amagués una veritat molt fosca, jo que les trec a passeig perquè els toqui l’aire.

Així, mentre espero que els que en saben facin la seva i tornin amb una paraula nova o vella, però amb una paraula que em deslliuri de la mala consciència d’estar sempre i cansada, enfonso el cap entre els coixins. L’excés d’aire em sembla, ara mateix, una mort menys desitjable que aquest anar-se ofegant, a poc a poc, en un llit tebi que no pregunta, no jutja, no demana.

Anuncis
  1. Tu dius res i cansada, jo dic bé i cansada. Més o menys…
    Ja ens diràs.
    Però sí, s’ha d’estar bé nena. S’ha d’estar bé.
    Patons!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: