parole, parole, parole

Quién matará al comendador

In és quan volo que hi veig clar on 29 Març 2012 at 12:21 pm

Caldria inventar una altra manera. Com qui no vol res, un dia, vestir-nos tots de verd o de blau. Esmorzar pomes, no dir ni una paraula. Cantar tots, a les tres i cinc, la mateixa cançó. Escriure a les parets, tots la mateixa nit, una paraula. Fer un acte absurd qualsevol, alhora, que prengui sentit en la repetició exacta d’una gernació.

Alguns, llavors, els que no són nosaltres, els que mouen els fils i venen opinions, els que ja no ens fan fum als camps d’extermini però ens tornen esclaus d’un DNI i un compte bancari, captarien el missatge. Som molts. I anem a una.

Caldria inventar una altra manera, segur. Però, abans, caldria que cadascú sabés, íntimament i amb tota la certesa, si és explotat o explotador. I reconegués en l’altre, abans que l’enemic que em prendrà el pa de la boca si pot, el que lluita per no ofegar-se, com jo.

Anuncis
  1. Doncs mira! m’has tornat a agradar aquí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: