parole, parole, parole

Almost blue

In inficcions on 22 febrer 2012 at 9:29 pm

Llegir, per exemple, un poema de Cortázar, i pensar que podries estimar aquest home que es despulla en versos que tremolen, que temptegen, que investiguen com si fossin mans que per primer cop saben la fressa dels teus pits o l’aire dels cabells. Llegir i sentir una tendresa perfecta perquè no caldrà mai demostrar-la, perquè no hi haurà trucada a mitja tarda que convidi a un cafè, perquè s’estima millor els morts i els fantasmes.

Llegir, per exemple, un fragment de Marçal, i pensar que voldries ser la passió d’algú com Renée, d’algú fràgil i fort i contingut i immens. Llegir i sentir que et podrien escaure els vestits d’altres temps, sabent que no patiràs mai l’ofec de les cotilles ni les capes i capes de roba, ni el seu pes.

Llegir perquè des d’allà ningú no et jutja, perquè és fàcil ser perfecta una estoneta i no costa cap esforç ni compromet a res. Llegir perquè és més difícil moure’s, deixar la manta i el sofà, agafar l’abric, sortir al carrer. Llegir perquè ara, a fora, és hivern. I dins el llibre no fa tant de fred.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: