parole, parole, parole

Bes nagana

In inficcions on 5 febrer 2012 at 10:06 pm

El cambrer es fa el simpàtic en un anglès impecable que plau les americanes, que se senten joves i belles i ames del món. Davant del mar, a la terrassa abandonada, ens mullem, però tampoc tant, fins que el rom amb cola comença a perillar i correm a salvar-lo xiringuito endins, amb rialles que vénen de les sardines o del vi o del pastís de xocolata compartit. Tu llegeixes Robert Walser o Casasses, jo deixo per a una altra estona Lispector. Ets el poeta més guapo que he vist mai, i es nota en com et miro i com et toco, i en la paciència amb què destrio cada vers que em llegeixes en el moment menys oportú.

Més tard, mitja lluna sobre les llambordes. Més tard, fantasmes rojos al mercat tancat. Més tard, pastís de nata, que és de crema, a la ciutat dels edificis de rajoles blaves.

Ara, només aquí.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: