parole, parole, parole

Eu sei que vou te amar

In inficcions on 26 gener 2012 at 10:39 am

L’odi pot semblar un pou sense fons, un cel inabastable, un etern girar d’estels que no s’apaguen. Si s’alimenta bé, amb constància i passió, pot arribar a passar de generació en generació, en rivalitats ancestrals que ja no se sap d’on vénen però que van directes al fons del cor. L’amor, en canvi… L’amor té més limitacions.

Quan era jugador, ella va entendre les concentracions i els viatges. Va entendre els horaris irregulars i absurds, va entendre que més d’un sopar d’aniversari s’hagués de fer amb un mes de retard. Va entendre les cartes de les fans enamorades i les crítiques despietades que de vegades l’arribaven a esquitxar. Quan se sentia sola i frustrada, quan li semblava que ni els diners li donaven la felicitat, es posava una gravació antiga d’algun dels primers partits. El veia jove i trempat, amb cabells, fins i tot. El veia a punt de menjar-se el món, amb la samarreta que havia somiat sempre. Feliç, sobretot semblava feliç, i això l’ajudava a recordar que el seu home sempre havia estat així, que ella l’havia acceptat així, que quan va dir-li que sí, que s’hi casava, que volia que aquell amor fos per sempre, s’havia casat també amb més que un club, en certa manera.

Però des que és entrenador, no és només que hi sigui poc, és que quan hi és sent com si no hi fos. El sorprèn amb la mirada perduda a taula, sense escoltar els nens que expliquen com ha anat l’escola o el viatge que els fa tanta il•lusió. Quan, de matinada, es desperta en un llit buit i amb ganes de fer-li l’amor, el troba al despatx mirant obsessivament els partits de l’equip rival, estudiant primers plans de l’altre entrenador, com si darrere els ulls durs i metàl•lics pogués trobar-hi la clau de l’eterna victòria. Pensa llavors que la feina ha traspassat totes les fronteres, que el futbol s’ha menjat totalment l’home que estima, i que comença a tenir-ne prou. Evidentment, la pobra no ho sap tot.

Avui, després del partit, després de la roda de premsa i el sopar a l’habitació perquè diu que està cansat i li cal estar sol, ell travessa d’incògnit la ciutat estranya per arribar a un petit hotel perdut al cul del món. Potser un moment, un moment molt breu, mentre parla amb ella per telèfon i li diu que sí, que molt bé haver tornat a guanyar, que el menjar no és tan dolent però que té ganes de tornar a casa i descansar de debò, se sent culpable, però passa aviat. Això és diferent, ella no ho entendria, no és només sexe, és molt més que això. El taxista li diu en una llengua densa el que deu ser l’import del trajecte, i en veure que no l’entén li assenyala el taxímetre arcaic. Ell treu bitllets i monedes que no coneix, fa la suma, deixa una propina desproporcionada, mira a banda i banda abans d’entrar a la recepció.

Davant l’habitació 104, quan truca a la porta, el puny li tremola d’emoció. S’obre i descobreix un somriure sorneguer, uns ulls metàl•lics que se’l miren amb expectació, una mà que l’agafa pel cinturó i l’estira cap a dins. Avui no fan la comèdia del primer dia, no hi ha cerveses ni vídeo de les millors jugades, no hi ha dubtes ni vacil•lacions. Avui només hi ha un llit desfet i dos homes que follen amb la mateixa energia que posen quan lluiten al camp de joc. Després, de matinada, de tornada cadascú al seu hotel oficial, amb la màscara impassible col•locada a la perfecció, pensaran què diria la gent si sabés el que fan d’amagat alguns dies de competició. Si podran mantenir gaire més temps la comèdia d’odiar-se en públic per, d’amagat, fer-se l’amor. De moment, a quarts de sis de la matinada, quan s’acomiaden després d’una nit de carícies i sospirs i orgasmes i fins i tot un punt de dolor, Pep i José potser no pensen, però podrien sentir, que l’odi és una força poderosa que deriva en l’amor més virulent. Sobretot si es comparteixen les mateixes passions.

[Publicat a Paper de Vidre, núm. 59]

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: