parole, parole, parole

Mínim comú múltiple

In és quan volo que hi veig clar on 20 gener 2012 at 12:21 pm

He decidit renunciar a la hipèrbole. Reduir els superlatius i dissimular l’entusiasme. Triar adjectius discrets i noms petits que evoquin, més que sols i estrelles, la pell eriçada quan t’acostes per darrere, el moviment invisible de l’aire quan tanco les parpelles perquè no s’escapi encara un sospir menut quan m’apartes els cabells i em beses. He decidit renunciar a la hipèrbole perquè és inexacta, perquè la seva flaire de mentida repetida desvirtuaria una sinceritat tan nua. Perquè això que fem néixer és senzill, perquè adornar-ho amb focs artificials ensordidors mataria la música delicada del teu cos i el meu cos, fàcil i bé. Perquè l’exageració no em serveix, he decidit abandonar la hipèrbole. I així  poder dir-te amb cada gest modest.

Advertisements
  1. Perdó per la intromissió:
    he arribat aquí amb un link prestat… amb el comentari:
    “he llegit això i m’ha agradat tant, tant… que ja m’agradaria haver-t’ho escrit jo així tan bonic..”

    és, sincera i senzillament, bell… molt bell…

    dir qualsevol altre cosa és, seria, hiperbòlic…

  2. Absolutament d’acord amb barbollaire!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: