parole, parole, parole

En la millor companyia

In fent amics on 23 Desembre 2011 at 5:25 pm

L’home que creia en el Nadal es va llevar d’hora aquell dia. Es va acostar al centre de la ciutat petita, engalanada de llums antiquíssims i garlandes de purpurina. Va triar els regals a consciència, pensant cada detall. En un bar qualsevol del passeig va fer un menú barat, rumiant si aquell any faria pollastre amb prunes o gambes al whisky. L’home que creia en el Nadal hi creia de veritat, com un nen tossut que es vol deixar enganyar tot i que ja és gran i fa temps que sap com funciona. Com si aquell parc temàtic en què s’havien convertit els carrers, amb ninots de neu de porexpan i pares Noel infinits i bons desitjos penjats en forma de cartells oficials l’hagués hipnotitzat i se l’hagués empassat i ara no li quedés més remei que respondre a la crida i somriure, sentir-se feliç absurdament.

De tornada cap a casa, carregat, veia com l’alè se li tornava fum blanc i va pensar que feia fred, i que per Nadal és el que toca, i que està molt bé. L’home que creia en el Nadal va arribar a casa i va posar el cd de nadales que li havien regalat a la tercera botiga, i es va posar a fer veure que cantava en un anglès mig inventat, i va pensar que si continuava somrient l’escudella de Nadal seria més bona, i que si cantava més alt el pollastre (al final havia decidit que faria pollastre) li quedaria més gustós.

L’home que creia en el Nadal es va servir una copa de vi, es va treure el davantal i va parar la taula amb les estovalles noves i la coberteria de l’àvia. Amb espelmes, amb un centre de flors naturals, amb copes de cristall de bohèmia, amb tot el luxe que es podia permetre un cop l’any. Després va fer una dutxa i es va posar el vestit i la corbata, i el perfum car, i les sabates netes. L’home que creia en el Nadal no era jove ni gran, havia viscut el que li havia tocat viure, tenia les arrugues justes i les dents molt blanques. Treballava en una empresa qualsevol i els seus companys no li parlaven poc ni massa, ni era estimat ni rebutjat. Quan algú li preguntava amb qui passava la nit de Nadal, o el 25, o Sant Esteve, deia un tímid «amb la família», i aquesta resposta evident satisfeia els simples i aturava els curiosos, perquè «la família» ho vol dir tot i no vol dir res, «la família» poden ser trenta o poden ser tres; «la família» és la resposta correcta i en general no cal concretar més.

L’home que creia en el Nadal tenia un secret, i és que la seva família era ell. Havia intentat, de més jove, explicar que passava sol les festes, però això creava una sospita immediata. Algú que no tenia família segur que havia fet alguna cosa malament. Era igual haver de besar el tiet pederasta que et tocava el cul quan tenies tres anys, era igual haver d’encaixar la mà del fill de puta que maltractava la teva germana, era igual aguantar els sermons de l’àvia manipuladora que canviava obediència per diners. La família és la família, i tothom en té. L’home que creia en el Nadal també, només que havia decidit que no volia veure-la més. Que li feia nosa, que se li feia difícil creure en el Nadal entre tanta hipocresia i tants retrets secrets. Era un home pràctic, un home sà, que aviat va aprendre que «la família» era un genèric còmode, que no deia cap mentida perquè la seva família era ell.

L’home que creia en el Nadal va sopar tranquil, va beure una copa de cava, va menjar el seu torró preferit, va rentar-se les dents. Abans d’anar a dormir va deixar els regals sota l’arbre per poder sorprendre’s l’endemà, quan els trobés. L’home que creia en el Nadal va ser feliç, un Nadal més.

[Publicat al diari Público el 22 de desembre de 2011]

Advertisements
  1. Genial! Sempre he pensat que la família et toca la que et toca. Sembla que estiguem socialment forçats a portar-nos-hi bé i a fer el “pamplines” com a mínim per dates assenyalades. Doncs la realitat és ben diferent, o no heu sentit a dir pestes de sogres, cunyats, germans, tiets, pares i un llarg etc.? Però no ens hauria d’estranyar gens, vivim en un món socialment construït on la mentida i la hipocresia són la base del seu fictici èxit! Bones Festes (una altra construcció social) estigueu sols o acompanyats!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: