parole, parole, parole

Acció de gràcies

In és quan volo que hi veig clar on 25 Novembre 2011 at 2:46 pm

Parlo sovint dels homes injustos, dels imbècils, dels masclistes. Dels que escombraria sense miraments del meu món. Dels que no vull que s’acostin als meus fills. Dels que em fan pensar si la violència no seria una solució legítima quan els atacs plouen de tantes bandes.

Avui, però, potser és el dia de recordar tots els altres. Els que m’han estimat bé, els que no m’han traït, els que han sabut respectar-me. Els que creuen en un món més just i el fan cada dia. Els que senten vergonya cada cop que l’estadística els posa al sac dels torturadors, els violadors, els maltractadors, els menyspreables. Els que han vingut a fer-me una sopa quan era al llit, els que han sabut abraçar-me. Els que m’escolten, els que em fan anar més enllà amb converses que no s’acaben. Els que vull a la meva vida, perquè són persones admirables. Els que em demostren que no són tots iguals, encara que hi hagi qui ens ho vulgui fer creure.

Penso en R., que em porta la contrària. Penso en A., que hi és sempre. Penso en B., que em fa somriure infinites vegades. Penso en V., que ha sabut reptar-me. Penso, amics, en tots vosaltres.

 

Anuncis
  1. gràcies! i ara ja ens podem fotre el gall d’indi!

  2. Massa sovint parlem dels primers i ens oblidem que dels segons també n’hi ha i molts!
    Gràcies a tu per recordar-los també!
    Un bon tribut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: