parole, parole, parole

E poi viene un giorno…

In esvoranc on 13 Novembre 2011 at 10:38 pm

Tanco la porta de casa i passo la clau, com si amb dues voltes pogués assegurar que el veí psicòpata no esfondrarà la fullola amb una destral o un cop de cap. Tanco la porta i engego la música, em trec les sabates, em serveixo una copa de vi. Tanco la porta i la calma se m’estén per dins, com si aquests setanta metres quadrats amb piano i finestral fossin el paradís exacte que havia somiat, només que una mica massa lluny del mar.

Tanco la porta i m’assec al sofà, i és gairebé com si a dos-cents metres d’aquí ja no hi hagués tres morts estirats a terra, enmig de la carretera, tapats amb mantes tèrmiques de color metàl·lic brillant. Com si no m’haguessin ferit les retines els llums estridents de la mort escampada en la nit, com si en la lenta caravana de vehicles que tornen cap a casa pacientment no hagués tingut temps de pensar amb quina facilitat aquest diumenge em podria haver donat un paper diferent, un paper tacat de sang i asfalt ressec.

Però he arribat a casa, he tancat la porta, m’he servit una copa de vi. I penso si demà no trobaré l’estona de comprar unes flors d’hivern que adornin aquests dies que sembla que no siguin meus, l’ombra a la paret que torna una silueta que no reconec. Aquests dies fràgils com una cançó de diumenge que no vol acabar de morir.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: