parole, parole, parole

Il pleut des larmes de pluie

In paraules on 4 Novembre 2011 at 10:22 am

Ara sentiria Pierre, de Barbara, si no fos que plou de veritat però no hi ha llar de foc i ni tan sols has de venir, avui, a cercar-me. El dia serà un lent empènyer les hores, un anar anotant idees perquè no sempre hi ha el temps d’escriure un conte, un pensar què fer amb els nens al vespre, un recordar els teus ulls buscant-me, anit.

I penso pintura de dits o pel·lícula amb manta, i penso que els dies de pluja hauria d’aturar-se el món perquè tothom pogués asseure’s darrere una finestra i pensar en amors passats, o enyorar els presents, o fer coses melangioses com tocar una peça en to menor o remenar fotografies de la llunyaníssima infància.

Hi haurà la incongrència de la dutxa precedint el paraigües, hi haurà petit somriure i maquillatge. Hi haurà posat professional i ulleres grosses, hi haurà dinar de feina i cotxe cap a casa. Potser m’envies un poema, potser t’envio una carta. I serà vestir l’absència una manera absurda, contradictòria d’estimar-te.

Ara sentiria Pierre, de Barbara, si no fos que ja és tard i cal llevar-se. Et il pleut des larmes de pluie, il pleut…

Anuncis
  1. Que bonic Bel!
    Jo m’hi apunto! Sense dubtar-ho ni un minut!

  2. mmm… bon dia de pluja…

  3. El trobo especialment dolç

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: