parole, parole, parole

No ens colleu els missatgers

In fent amics on 22 Setembre 2011 at 5:54 pm

Hi ha una petita joia de Sartre, L’existencialisme és un humanisme, en què afirma que quan demanem consell, en realitat, ja hem decidit què farem: triem el conseller en funció del que desitgem sentir. Com quan ho has deixat amb la parella però estàs pensant a tornar-hi i, en comptes de parlar-ne amb la teva mare, que l’odia per sobre de totes les coses, en parles amb el teu pare, a qui sempre li ha caigut bé. La decisió està presa, només et cal algú que et doni les raons que necessites.

Quan anem a buscar el diari ens passa si fa no fa el mateix. Podem jugar a fer veure que aquest o aquell és “més imparcial”, com si la imparcialitat fos una qüestió de grau, però en triem un de concret perquè ens dirà les notícies com les volem. Sabem que la informació nua no existeix, que sempre va vestida amb les paraules amb què ens la configuren. Que la veritat es posa perruca rossa en un rotatiu i morena en un altre, i podem comprar-la com més ens plagui.

M’agrada aquest transformisme i, sobretot, m’interessa veure com funcionen els mecanismes que fan que una notícia sigui bona o dolenta segons el missatger. Potser per això quan vull informar-me sobre les reformes que proposa CiU a la Corporació Catalana de Mitjans audiovisuals, a falta d’un diari, en fullejo tres. Hi ha qui diu que serà un gran estalvi i que el govern controlarà millor l’ens (l’adverbi, “millor”, implica la bondat de la mesura). D’altres consideren que ataca el pluralisme i la imparcialitat dels mitjans públics (com si de pluralisme i d’imparcialitat ja n’hi hagués).

Com a exercici em pot agradar comparar cromos, veure com els mitjans privats escombren cap a casa, obvien determinats detalls i en posen d’altres en relleu. Però els públics, que haurien d’oferir pluralitat, són una altra cosa. Quan el portaveu del govern afirma que “no és important que els partits tinguin representació al Consell Assessor” crec que vol dir “tots els partits”; alguns segur que en tindran. Llavors és quan em començo a inquietar. No sé si recordar-los que la millor manera de manipular és mantenir una mínima aparença d’imparcialitat, la versemblança justa que doni al públic la confiança que es pot empassar d’un glop el que li posin al davant. Veritat?

[Publicat a Público el 4 d’agost de 2011]

Advertisements
  1. Brutal Bel. No se si ets periodista, però un ocellet m’ha dit que publiques a l’ARA. És el primer cop que sento algú, que publica a premsa, dir el que tu has dit. Gràcies en nom dels pobres lectors.
    Potser per això prefereixo la pornografia en vídeo.

    Albert

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: