parole, parole, parole

Idees de no bombera

In esvoranc on 13 Setembre 2011 at 8:41 pm

Avui he tingut una revelació terrible. M’he llevat aquest matí amb la certesa que passava alguna cosa, que avui era un dia important, un dia d’aquells que fa sol però molesta perquè el cos et diu que vol pluja i fred. He mirat l’agenda tres vegades; una reunió a l’escola, una classe de música, lliurar aquella traducció, passar un moment pel metge. Res de transcendent. Però jo sabia, al moll de l’os sabia, que avui era el principi de la meva vida adulta, o com a mínim el dia en què m’adonaria que ja no està tot per fer ni tot és possible ni hi ha marxa enrere esperant a la pròxima rotonda.

M’he mirat al mirall i m’he trobat bé, una dona sana i feliç, les arrugues justes, un aspecte net. He mirat enrere i he trobat els triomfs imprescindibles, els fracassos necessaris, amics antics i amics nous i coneguts i odiats per omplir els dies lents. Per què aquest zum-zum al fons del cap, doncs? Per què aquesta alarma que m’ocupa el cervell? I de cop me n’he adonat: comença a acabar-se el temps. Ja no podré ser bombera ni astronauta, vaig justa per ser metgessa o jutgessa, no tinc cap opció d’arribar a ballarina de claqué.

No és una tragèdia, direu. La majoria de gent no és cap d’aquestes coses, ni artista de circ, ni acomodador de cinema, ni fotògraf de google maps. Segurament tampoc no és que tingui un interès agut per ser tot això en concret. És, en realitat, la consciència de la impossibilitat el que  em mareja, avui que no estic gaire per a res. Penso en totes aquestes vides improbables com en els amants que no tindré, i la conclusió, llavors, és clara. Si només en pots triar un (o dos, o tres que viuràs més o menys consecutivament) que siguin els que t’apassionen més, i de cop l’elecció és clara com l’aigua d’una font remota. Sort que, de vegades, les metàfores ofeguen el desassossec.

Anuncis
  1. “Presoners, d’un món de possibilitats…” 😉

  2. Precisament, el text parla de l’alliberament (malgrat l’abisme) de veure que no, que ja no tot és possible 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: