parole, parole, parole

Els dies que vindran

In paraules on 29 Agost 2011 at 12:57 pm

Fa setmanes que la tinc allà, a dins del tren, sense acabar de decidir on enviar-la. Penso si podria ser feliç amb M., o si li convé més O. Penso si potser no hauria d’engegar-los a tots dos i anar-se’n molt lluny, a algun lloc amb platja, i mirar el mar fins que l’adormin les onades. Penso si aquest abandonar-la per altres projectes que em semblen més urgents no és una forma d’infidelitat imperdonable. Si sabrà tenir paciència i esperar que acabi el conte sobre S. o els textos absurds amb què omplo pàgines i pàgines com si estigués vivint a principi de s. XX i encara pogués inventar-me l’avantguarda.

Ella és pacient, és clar. Cada cop que vaig a veure-la és allà, esperant amb la mirada absent, com si tot això no anés amb ella i, en realitat, ja hagués decidit què farà. Com si simplement esperés que jo posi els dits sobre el teclat per anar-me dictant el destí que ha triat. De moment, però, hi ha S., més atractiva, més viva, més passional. De moment S. és l’amant i ella una mena de germana que em coneix i sap que, un cop em passi la febre, voldré una dona tranquil·la amb qui parlar.

De moment, ella em mira de lluny i somriu davant aquesta fràgil felicitat que es construeix a cops de sort, a força d’acceptar tots els regals que arriben sense que calgui merèixer res més que respirar. De vegades, escriure, més que viure les vides que et faltaran, és fer-te amics que t’esperen per quan s’acabi la bona ratxa i tinguis ganes de plorar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: