parole, parole, parole

La lenta màquina del desamor

In paraules on 23 Agost 2011 at 10:47 am

Ja no recordo els teus gestos, ni com t’apartava el serrell per besar-te. No recordo els matins ni les tardes, les promeses ni la ràbia. Aquella cançó que cantaves, com plegaves els llençols, com menjaves els préssecs, com em criticaves. Sobretot, no recordo els teus ulls mirant-me tan intensament que volia amagar-me.

Tu, segurament, tampoc recordes. Els records són estranys, arriben quan volen i imposen el seu ordre salvatge. T’arrenquen de la platja i se t’enduen a un hivern fred, amb tres pams de neu a fora i una llar de foc que s’apaga. De vegades et plouen a sobre, i de vegades no volen venir per molt que els conjuris amb paraules.

No, ja no et recordo. Em ve al cap, en canvi, el Bolero de Cortázar (y de pie ante el espejo interrogándose / cada uno a sí mismo), pensant en el mirall que hauríem volgut ser una de l’altra. Pensant en tot el fum que no ens deixava veure el foc. Pensant en tots els arbres que ens van ofegar el bosc. Pensant que penso massa, que sempre he pensat massa, que pensar és una manera de viure l’oxímoron sense violentar-se gaire. I pensant que penso que pensava, veig que no, que no vam ser el que volíem. I ja no ens recordo, amor.

Anuncis
  1. record, refugi del desamor…
    encara hi penso, pel record, que sovint ve per analogia, aquell blau, aquell somriure, aquesta brisa que em recorda aquella eternitat.

  2. Si per recordar no cal viure, per no recordar cal viure?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: