parole, parole, parole

La bassa sense oques

In cròniques de la veritat aparent on 31 Juliol 2011 at 10:47 am

El poeta és poeta i ja se sap, ens llevem raonablement d’hora però jo tinc feina i ell té les seves coses i encara no sap exactament on hem d’anar ni quan, així que tampoc no és sorprenent arribar dues hores tard i sense res a les mans a la primera edició del Poesia & Bassa, un dinar que aplega ments sensibles en un ambient distès amb l’objectiu d’intercanviar idees, sentir poesia, passar el dia.

Al mas de Rosina Ballester, a les Borges del Camp, s’hi han aplegat vuit poetes oficials, un gos juganer i sis acompanyants pacients (entre els quals, dos nens impressionantment tranquils, un terapeuta amb molt d’humor, un pare exemplar, una menorquina transplantada i una cronista vocacional). Els més ben informats han dut coques, embotits, amanides, pa. I vi, molt de vi.

I així, entre el fuet i les mongetes, ens posem al dia de què ha escrit aquell, quins premis s’han guanyat darrerament, comentem la inversemblant resolució d’ajuts de la ILC (no li ha tocat la grossa a cap dels presents, enguany, tot i el talent evident que desborda tothom), parlem del misteriós «poeta maleït» i el busquem al Facebook, que els que encara no ens ha esborrat el tenim com a «amic». Jorge Brotons pren apunts en un quadern ple d’aquarel·les precioses, Mireia Vidal-Conte l’informa que en fan amb paper més gruixut, Ramon Boixeda no explica a ningú que ell també duu una llibreta amb dibuixos ràpids i interessants. Quan arriba Francesc Todó s’interessa de seguida pel pinzell amb aigua incorporada de Brotons, que el regala encantat al pintor.

En alguns moments la Vita, una pastora belga jove i enèrgica, rebolca per terra l’Andreu i en Curial alternativament i fa com qui els mossega les orelles. Tot i que el primer cop hi ha una cronista que està a punt de tenir un atac de cor, sembla que és un joc innocent i ni els pares ni els nens implicats s’immuten gaire.

Quan tothom sembla tip enretirem els plats i comencem el vell joc del cadavre exquis. El resultat sembla bo, però es podria deure a l’excel·lent lectura de la rapsode Cèlia Sánchez-Mústich, o als litres de vi que han anat baixant. I després de l’entrant, el plat fort: els poetes treuen llibres, llibretes, fotocòpies, i comencen a recitar versos propis o aliens. Òscar Palazón llegeix les traduccions que ha fet a l’anglès d’un llibre inèdit de Meritxell Cucurella-Jorba, Raquel Estrada recita ordenadament, Mireia Vidal-Conte deixa anar un torrent imparable de versos, algú recorda els Imparables i es reivindica com a «aturat». La cronista treu la càmera i dispara a tort i a dret; una altra part de l’obsessió documental. Ballester i Todó regalen llibres, la tarda va passant.

Llavors, enmig de la voràgine poètica, algú recorda la bassa, i tots cap allà. El cel s’ha tapat, però Boixeda i Ballester són uns valents i acaben de cap a l’aigua; els altres remullen els peus tímidament. Els núvols insisteixen que es banyi tothom i deixen caure unes gotes poc convençudes que ens empenyen a la cuina del mas. La poesia i l’aigua obren la gana, la coca que no és devorada acaba en paquetets que Ballester reparteix als que marxem.

Ja al cotxe, amb la panxa plena i un somriure difícil d’esborrar, posem Leonard Cohen. Encara no sabem que a Barcelona hi ha hagut una tempesta torrencial i interroguem el cel, que aquí no es decideix a ploure de veritat. I ens fem el bon propòsit que, si a la pròxima edició ens tornen a convidar, portarem una quiche de verdures i arribarem a l’hora que cal. De veritat.

Anuncis
  1. Carai, quina crònica més completa! hehe

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: