parole, parole, parole

Quan “moltes” no són tantes, en realitat

In cròniques de la veritat aparent on 26 Juliol 2011 at 2:13 pm

Un home intel·ligent, sensible, un home que respecto, va fer ahir un comentari al Twitter que em va sobtar. Afirmava que hi ha “moltes” denúncies falses de maltractaments, i que qualsevol dona que odiï el seu ex pot destrossar-li la vida enviant-lo a la presó (preventiva) amb una simple acusació. El tema és massa complex com per tractar-lo en 140 caràcters, així que aviat ho vaig deixar córrer, però hi ha alguna cosa dins meu que no vol deixar-ho tot en un parell de piulades  de resposta més o menys contundents. Així que he buscat dades, per veure què vol dir “moltes”.

Un diari tan poc sospitós de feminisme radical com El Mundo publicava que durant el primer semestre de 2010 el Consejo General del Poder Judicial va detectar 3 denúncies falses en els 23.762 dictàmens que es van fallar en aquell període a Espanya. Això, per a qui tingui mandra d’agafar la calculadora, és un 0,01% dels casos. Aquestes dades estan molt lluny de la meitat de denúncies falses que argüeixen que hi ha alguns blocs, majoritàriament amb arguments fal·laços i fent un ús (en el millor dels casos) parcial de les dades.

De fet, sovint afirmen que tots els casos en què no se sentencia com a culpable l’acusat (i recordem que “no culpable”  o “absolt” no és el mateix que “innocent”), serien denúncies falses. Però aquí, evidentment, falla alguna cosa. Com pot ser que les mateixes persones que es declaren defensores del dret a la pressumpció d’innocència (dels maltractadors) la neguin a les víctimes? No caldria demostrar que la denúncia és efectivament falsa (com passa en el 0,01% dels casos) abans d’afirmar que ho és?

Entenc perfectament la ràbia que van sentir els tres homes que el primer semestre de 2010 van ser jutjats injustament. Les dones que fan servir una arma com aquesta contra un innocent mereixen el càstig que indiqui la llei, i segurament més. Són les insolidàries que desprestigien les que pateixen de debò, són les imbècils que ens fan haver de tornar a repetir fins a la sacietat que els maltractaments són un problema real, són les filles de puta que donen als violents arguments per defensar el que no es pot defensar. Però són el 0,01% de les denunciants, no la meitat. I recordem que hi ha un nombre indeterminat (ara diria “moltes”, però no vull dinamitar-me l’argumentació) de dones que no denuncien els maltractaments que pateixen.

L’any 2010 van morir a Espanya 73 dones a mans de les seves parelles. Em sap molt greu pels tres homes que van passar dies a la presó preventiva sense haver fet res de res, de debò. Però em sembla que el dret a la vida passa per davant de la pressumpció d’innocència, ja em perdonareu. I em sembla que hauríem de lluitar perquè els fills de puta, tant els que maten com els que denuncien el que no ha passat, acabin a la presó. I no tractem segons quins temes a Twitter, que prendrem mal, de debò.

*He fet servir xifres d’Espanya perquè, atès com està muntada la paradeta, són més fàcils de trobar. Sí, tu, hi ha estudis que no es fan per nació, sinó per estat. Però això seria tema d’infinits altres posts.

Advertisements
  1. Aquí tens les dades de la generalitat pel 2010:
    http://www20.gencat.cat/portal/site/interior/menuitem.d5342830b4022e94d231c6abb0c0e1a0/?vgnextoid=9e26186fc9267210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9e26186fc9267210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

    El denuncies vs detinguts és bastant diferent al del diari.

    No oblidis que no només pateixen les dones, també la pateixen els fills.

    • Moltes gràcies; les dades que no he trobat són les de denúncies demostrades falses (sembla que l’estudi era només a nivell estatal) i llavors feia de mal comparar, donar dades de diferents àmbits.

  2. és trist veure com hi ha gent que s’atreveix a fer demagògia amb temes tan delicats. I com que en general a tothom li costa agafar la calculadora i veure que efectivament un 0.01 % no és la meitat, aixi van les coses i la pilota es va fent gross. Gràcies per posar els numeros en evidència.

  3. Aquests percentatges empetitirien encara més si sabéssim la quantitat de dones i homes que NO denuncien.

  4. Quanta raó tens. Arreu on parlem de violència física i sexual a les dones et surten amb les denúncies falses. igual que quan es parla dels abusos sexuals amb menors. Jo també n’estic tipa. Gràcies

    Vicki

  5. És una vergonya el que passa en aquest país (i em sembla que en molts altres, per desgràcia) davant casos de violència i abusos. Quan denuncies has de sentir-te dir coses com “si el vas triar per ser el pare dels teus fills no deuria ser tan dolent”. I aquestes frases te les diuen psicòlegs al servei de la “justicia” (jo més aviat l’anomenaria INjusticia!)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: