parole, parole, parole

Eppur si muove

In esvoranc on 23 Juliol 2011 at 4:51 pm

Hi ha un autobús que va de Santiago a Lima. Són quatre dies de viatge, hores i hores de Pacífic inundant-te la finestra. M’imagino dins del bus, amb uns auriculars i una llibreta. M’imangino amb 96 hores per perdre. M’imagino els paisatges que canvien, la pols del camí, l’esquena cansada i les cames inflades. M’imagino un avi que porta un formatge, un bebè que plora a estones, música estranya pels altaveus vells.

Crec que aquest imaginar viatges impossibles és en realitat les ganes d’aturar-se. No és res de nou, ja ho sabem; la immobilitat perfecta seria el moviment continu. Crec que aquest autobús representa 5.760 minuts per regalar-me. No sé què faria un cop arribada a Lima, ni què hauria fet abans de sortir de Santiago. Només veig (en aquest imaginar que produeix només moments perfectes) el tedi desplegant-se al meu davant i clavant-me les dents fins a sagnar-me. Tota la pressa d’aquests dies regalimant-me entre les cames, com una menstruació dolorosa i necessària que et neteja les entranyes de l’existencialisme impertinent.

Hi ha un autobús que va de Lima a Santiago, un autobús que encara no agafaré. Però em guardo a la motxilla aquests 345.600 segons de llibertat absoluta, per anar a tancar-m’hi quan calgui aturar aquesta vida que hi ha dies que sembla un tren exprés.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: