parole, parole, parole

Sense filtre

In és quan volo que hi veig clar on 11 Juliol 2011 at 3:19 am

Folla’m amb la justa desmesura que em cal per oblidar totes les passes. Que les teves mans modelant-me el cul o la cintura siguin un vespre d’estiu suant present, siguin una àncora que s’ha menjat el temps, si el temps és record o és projecció que em voldria a un altre lloc ara mateix.

Tatua’m a la gola la saliva i reclama’m amb els ulls, el cos, el vesc. Que aquest donar-te sigui un exigir-me que m’alliberi de mi per un moment, que m’inscrigui dins l’instant i em vulgui tota, però tota sense boires ni costures, tota continguda en carn i en vent.

Després ja em vestiré de sucre i nata, després seré paraules i tinters. Seré sopar qualsevol cosa,  seré pel·lícula o passeig. Després seré somriure i passes dòcils, després seré el que vulguem ser. Però ara dóna’m l’ara sense obstacles, ara siguem ara i prou, a pèl.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: