parole, parole, parole

De donar-se així

In esvoranc on 2 Juliol 2011 at 8:36 am

Oferir-se com qui s’ofereix de franc i llavors veure que no, que hi ha peatge. Que aquest donar-se en punt volat vol una ela a cada banda, que no hi ha petó sense galtes, llavis, pell estenent-se al davant com un desert de matinada.

Voldria fer una llista d’exigències que fos fàcil de complir. I escric baixar la tapa del vàter, portar-me l’esmorzar al llit. I no se m’acut res més, però és només la mala memòria. Perquè llavors passen dies i de cop recordo condicions que s’havien amagat entre els plecs del plaer explosiu, de la tendresa primera, de les mirades inclements a mitja nit.

Tímidament aixeco el dit, mentre et descordo el cinturó m’acosto molt i a cau d’orella et recito el punt tercer de l’apartat segon del contracte de cessió d’aquest cos que va amb una ànima massa intensa i un cap massa exigent i unes mans que no saben sortir del teu damunt. I tu fas que sí, ara mateix només sabries dir-me sí, però hi afegeixes una addenda que m’escombra cap a casa teva i que jo accepto sense protestar; ara mateix només sabria dir-te sí.

I així anem fent, clavem un clau rere l’altre sobre les fustes que ens trobem pel camí. Volíem fer-nos unes ales però jo crec que al final serà un vaixell. Perquè jo m’oferia com qui s’ofereix de franc, però no hi ha missatge a la deriva si no hi ha ulls que el sàpiguen llegir.

Advertisements
  1. És possible fer un comentari en un blog d’aquest estil sense quedar absolutament com un idiota…o consultar 25 vegades en 500 paraules el Sr. Google…?

    És possible enamorar-se de paraules…?

    Si l’atzar ens porta lluny, per què no ens porta aquests ulls? Potser és massa sort trobar-los, potser és la sort de tota una vida?

    Uns ulls poden canviar el meu concepte de tapar, de wàter, de contracte, de donar, de rebre…? Es pot simplement…fruir…? Sabem fer-ho?

    En el fons, potser els ulls no són aquells ulls, són els meus ulls…

    Crec que m’haig de revisar la vista.Crec que hem faig físicament gran.

    Sempre és un plaer trobar-se aquests breus però intensos textos. Certament, per un moment, volia que el teu dit fos al meu cinturó. No volia ser políticament correcte ni demanar permís i molt menys disculpes.

    Un grandíssim (i fantasiós plaer)…

  2. Y yo que iba a proponerme enamorarme de ti…y llego tarde!!!
    Innumerables caballeros lingüistas como vuestra merced aguardan impacientes ante las puertas, vaya, ante sus puertas humeantes de aventuras, húmedas de saber, insaciables de mundo! Además creo haber observado que saben leer y leen, no como su más humilde servidor que de leer quedó loco y loco quedó de querer.
    Bueno, ha sido una relación ilusa y fugazmente intensa…incluso me llegaste a poner la mano en el cinturón….
    Besos miles!

    Toleraré la frustración cual valiente (¡me cago en todo lo que se menea!)

    Bon voyage!

  3. Gràcies per la visita…el meu ego té suficient fins al proper lustre…
    Alguns ensenyen a jugar amb les lletres i altres procurem que s’apassionin per la música sigui quin sigui el seu format!!
    ¡Qué emoción! ¡Y yo con estos pelos!

    Yo te invito a cenar…a literar…a musicar…a caminar…a fluir…a follar (por supuesto…pero también a hacer el amor..en la variedad está la distracción!)

    Besos!

  4. Espero que la de la visita seas tú, si no…disculpe el patinazo 😉
    (pero te invito a cenar igual…total de perdidos al río)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: