parole, parole, parole

Deep as the ocean, wild as the sea

In inficcions on 28 Juny 2011 at 7:49 am

Només li calia un envàs més o menys buit. Al principi era fàcil; estaven tots per estrenar, pràcticament. En va triar un gairebé a l’atzar, sense pensar-hi més del compte. Era un envàs bonic, tenia classe. Un coll llarg i elegant, una superfície llisa. Era un envàs que podia contenir ideals, conviccions, certeses, futurs possibles. Era un envàs bastant perfecte.

De seguida va començar a abocar-hi paraules. Les paraules eren boniques, de colors, i creaven miratges de fusió eterna, de passió sense límits, de tendresa desbordant. Després van venir les carícies, les cançons, les passejades, les pel·lícules, les il·lusions, els noms dels fills que havien de tenir, la casa al mar on havien de viure. Tot plegat feia un mosaic que s’assemblava força a l’amor, whatever that means.

La cosa va durar mesos. La cosa va durar anys. O això semblava, fins que va veure l’envàs gairebé buit. La cosa va durar fins que va durar, i de sobte un dia va veure que hi devia haver una esquerda, potser un forat. No sabia si era defecte de fàbrica o si havia estat a força d’usar-lo, que l’envàs s’havia anat trencant. El cas és que tenia tots els somnis escampats per terra i havia arribat l’hora d’endreçar. Va recollir tot el que va trobar sencer, va salvar el que va poder. Va posar tirites, va recompondre paraules, va reciclar cançons. Va guardar-s’ho tot a les butxaques i va esperar pacientment que arribés un altre envàs.

Només li calia un envàs més o menys buit. Potser ja no era tan fàcil; estaven tots mig plens, pràcticament. En va triar un amb molta cura, fixant-se que el forat no fos al mateix lloc que a l’anterior. Era un envàs robust, tenia força. Una base ampla i segura, una superfície dura. Era un envàs que podia resistir ideals, conviccions, certeses, futurs possibles. Era un envàs bastant perfecte.

De seguida va voler abocar-hi paraules. Li sabia una mica greu fer servir les velles, però tampoc no en tenia tantes. I, de fet, amb la nova llum, semblaven d’altres colors. Creaven miratges de fusió gairebé perfecta, de passió intensa, de tendresa molt tendra. Després van venir els orgasmes, els concerts, els viatges, les tardes al sofà, les projeccions al futur, els noms dels fills que havien de tenir, la casa al mar on havien de viure. Tot plegat feia un mosaic que s’assemblava força a l’amor, whatever that means.

I així, tu ja m’entens, fins a l’infinit, que seria la mort. Tot i que de tant en tant es preguntava quants cops se’t poden obrir, de veritat, uns ulls nous dessota les parpelles.

Advertisements
  1. els buits no es poden omplir…
    somnis i sí poden contenir il·lusions… són eteris
    l’amor, el sents, vibres, omple és profund, de dins, i salvatge enfora, se sent…

    com ho sento i ho visc (o sentit i viscut)

    salut

    PS m’agrada llegir-te

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: