parole, parole, parole

Fluorescències

In paraules on 26 Juny 2011 at 1:22 pm

He començat una col·lecció de records. Són records petits, imatges fragmentades que vaig muntant en marcs de fantasia, construint històries per explicar-me quan he dormit tot el dia i la nit sembla que s’allarga. Voldria tenir més bona memòria i recordar tots els detalls que m’invento, però en el fons és igual. Hi ha alguna cosa de molt real en el que imagino.

Un vespre de l’estiu del 88, devia ser, i jo a cavall per la platja. Feia estona que havien tancat per als turistes i érem només aquella madrilenya de disset anys tan simpàtica, amant del meu pare, i jo, enfilada dalt del cavall més pacient de l’estable. A galop arran de les onades. El sol que es ponia, el cel d’un groc ataronjat tan intens com el batec del cor desfermant-se’m. La joia de sentir el galop, la velocitat, la cadència del cavall i el meu cos ballant-hi  i la por que s’aturés de cop, que em fes caure. I llavors tornar cap a casa, a un trot lleuger del tot incòmode, amb el barret de cowboy a l’esquena i un somriure petit perquè llavors encara no sabia somriure més, per molt feliç que fos a estones.

I aquell nen de la meva edat, l’Arnt, que em va robar un petó en una tenda de campanya. I el seu amic, el guapo, que era tímid com jo i només em mirava. I retoladors de colors amb què ens dèiem el que podíem quan l’anglès no ens arribava. I tardes a la fira amb famílies alemanyes, i una foto al circ amb un elefant que recordo estranyament aspre. Va ser un estiu molt curt, el del 88. Va ser un estiu molt lluny.

Quan he muntat els records amb paraules, els embolico amb un mocador de seda, els guardo en una capsa que podria ser un arxiu de word o un email molt íntim o un post que no he penjat. Voldria tenir més bona memòria i recordar-ho tot de veritat. Però de vegades em sembla que ja està bé així, que l’única diferència entre els meus records fabricats i els dels altres, que creuen tan certs, és que no tinc prou imaginació com per fer-me creure que no m’ho he inventat. I somric; la meva col·lecció és preciosa i brilla en l’obscuritat.

Advertisements
  1. Pleniluni:

    La mar brilla

    perquè milers de diminuts

    organismes morts

    suren en la seva supefície.

    (ANDREU VIDAL)

    😉

  2. (ehem: “superfície.”)

  3. Danke, vielen Dank. Küsse.

  4. si no són records certs, són records ben brodats…
    aquella platja amb les llumenetes que brillen a l’aigua, milers…
    el cel clar i la brisa al cos…
    i el què vulguis imagina’t el que vulguis i et fabriques els teus records…
    alguna relació amb sensacions tenen, sinó com imaginar-los?

    bona tarda

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: