parole, parole, parole

I si moren orenelles

In és quan volo que hi veig clar on 19 Juny 2011 at 11:19 am

Un punt i a part, que podria ser en realitat el salt al buit que em cal ara mateix. Un punt i a part que m’aparti d’una primavera tan fugaç que ja s’ensuma l’estiu i encara no he collit girasols de purpurina de sota les parpelles dels somnis que ens han pintat de roig la lluna plena. Menstruar, amb paciència, perquè la sang cal vessar-la, perquè sentir l’ovari que esclata és sentir la vida que esclata i llavors pintar, sense miraments, sense falsa modèstia, incivilitzadament, el quadre del desig que es desferma a sobre els teus llençols tan blancs, tan insuportablement perfectes. I deixar-te tots els rastres de les nits que no viurem però voldria, ara mateix voldria, recordar com qui recorda espills de meravelles. Una taca a la paret que puguis mirar quan se’t mengi l’absència.

Un salt al buit, doncs. Un punt i a part que m’acosti a mi i m’ompli l’espai en què em retrobo amb l’abisme, que diu que seria la mort però és més aviat  el foc de qui recorda que un dia va brillar, potser només el temps d’una primavera intempestiva. Un punt i a part, deia. I encetar un altre paràgraf que podria dir-se estiu, que podria dir-se hivern, que podria dir-se dies i dies de platja o de vent.

Un salt i a part, un punt al buit.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: