parole, parole, parole

Helicòpters, acampades, trens; desinformació general

In cròniques de la veritat aparent on 27 Mai 2011 at 1:00 pm

Llevar-me a casa teva és que em desperti una tia pesada que parla en anglès des del teu mòbil ancestral. It’s seven fifteen, it’s time to wake up. Avui no et limites a tancar-lo perquè soni un altre cop al cap de cinc minuts, com sempre. Avui el llances a l’altra punta de l’habitació, que no és gaire lluny, però tanmateix… I jo em giro i t’abraço i et beso, i passa molta estona (fixeu-vos en l’elipsi tan elegant) abans que m’adoni que aquest soroll constant no és el meu cor ni el teu, és un helicòpter. I tu, que has sortit al balcó a mig vestir, dius, efectivament, “què fot, aquí, un helicòpter de la poli?”. I jo penso Plaça Catalunya a cinc minuts i duc el portàtil al llit i engego el Twitter, i sí, efectivament, sembla que estan desallotjant. Segons els diaris, per “netejar”. Segons els indignats, per collons.

Dutxa, te, córrer cap al tren. Però abans de saltar-hi passar un moment, només un moment, per l’acampada, a veure amb els meus ulls què passa, per sentir-me una mica menys aliena a la resta de la humanitat. I allà hi ha gent que crida, mossos quiets i mossos que es mouen, algun exaltat que afirma la inutilitat de la resistència pacífica i demana sang. I sí, de sang n’hi ha, perquè les porres corren i la veritat és que impressiona veure un noi que podria ser alumne meu amb el front ple de sang i un trau considerable al cap. M’hi estic deu minuts, només, perquè tinc una reunió i la feina i blablabla. La pell de gallina, moltes, moltes ganes de plorar. De plorar de ràbia, perquè no hi ha dret, i de plorar d’alegria, perquè hi ha molta gent que crida que no ens hi tornem, que els violents són ells, que ho hem de demostrar.

Vaig cap al tren i trobo una furgoneta amb dos mossos còmodament asseguts, esperant. Encara no porten la cara tapada. I jo aprofito la meva pinta de bona nena que no ha trencat mai un plat, i somric el meu somriure més càndid, i ell baixa la finestra perquè veu que li vull parlar.

-Bon dia, una pregunta: no és tirant a il·legal que aneu sense identificar?

Ell canvia de cara, esbufega una mica, però respon amablement:

-Tots portem la TIP [sic], anem identificats.

Jo continuo amb el meu to cordial.

-No, els que hi ha a la plaça no porten cap identificació i molts van amb la cara tapada i tot.

-A veure, portar-la la porten, el que passa és que potser no es veu, no ho sé.

-Bé, em sembla que sí que ho saps, però és igual.

I el meu somriure ara ja és cínic, però me’n vaig cap al tren. M’assec amb el meu quadern, disposada a perpetrar un dels poemes dolents que se m’acuden darrerament, però ah! els déus em tenen un altre destí preparat. Al compartiment del costat hi ha dues iaies que m’entretindran fins a La Floresta.

iaia A: ¿Qué, has visto el follón en Plaça Catalunya? Más de mil guardias hay ahí. [Home, feien posat de milhomes, però no sé jo si eren tants…]

iaia B: Ahora iba más juventud, porque iban unos muchachos con unos pelos muy raros, seguro que iban para allá. [Ehem… La noia del meu costat em mira, se’ns escapa el riure per sota el nas.]

A: Pues sí, porque hay una gente muy rara ahí.

B: Pero está muy bien que se mueva la juventud, que pidan sus derechos.

A: Bueno, ahora ya lo han pedido, ya llevan muchos días, ¿y qué? ¿Qué van a sacar? Si Zapatero el pobre hace lo que puede, pero claro, no es un dios para dar tanto trabajo. En este país falta mucha cultura. [Sí, en això hi estaríem d’acord, iaia A] Pues ya lo han pedido, pues ya está, que se vayan ya.

B: Sí, a Zapatero le han castigado mucho, se creen que si vienen los otros van a estar mejor. Si se ve que el que viene está en contra de los abortos y los gays y todo, a ver lo que va a pasar. Vamos a ir para atrás. [Mira, una iaia progre a favor dels drets universals, com mola…]

A: Yo es que no fui a votar, porque Jesús estaba viendo no sé qué que daban en la tele y dijo “da igual, como estas no son las buenas, pues no vamos a votar”, y no fuimos. Pero yo habría votado a Zapatero. [No sé si dir-li que Zapatero no es presentava, ell personalment, vaja, i que de fet sembla que no es tornarà a presentar. No, no, és igual, que li donaré un disgust innecessari. Ja l’hi explicarà en Jesús.]

B: Hombre, pues no ir a votar porque daban algo interesante en la tele… Eso tampoco es. Lo primero es lo primero. [M’agrada cada cop més la iaia B, ho he de confessar.]Bueno, da igual, porque la crisis no se va acabar. En Alemania sí, porque en Alemania tienen industria. Pero aquí no tenemos nada, las empresas se las hemos vendido a los alemanes y a los suizos y ahora, como hay crisis, se van.

A: [contrariada] Bueno, yo de eso no entiendo, pero vaya…

B: [clarament orgullosa del seu vàstag] Yo es que tengo uno en casa que le gusta mucho todo eso y lo lee y lo estudia. Tanto meterse con Zapatero, y encima ahora dicen que el que viene es gay. [Però iaia B, no havíem quedat que vostè estava a favor dels gays?]

A: ¿Quién, el alcalde? [Ai, com sàpiga en Trias que entre les noies de la seva edat corre la Brama que és gay!]

B: No, el otro, el Rajoy.

A: Bueno, pues que sea lo que quiera [Molt bé, iaia, molt bé].

B: Pero está casado.

A: ¡¿Con un hombre?! [La noia del meu costat i jo fem el que podem per no pixar-nos de riure allà mateix]

B: No, con una mujer.

A: Ah… Pero es que a mí no me parece bien que se casen, porque claro, se juntan dos mujeres y luego quieren pagas. Pues eso no es. Y dos hombres, pues peor, porque por mucho que digan, a ver quién limpia, si son todos inútiles. [No puc, no puc fer cap comentari. Diguem que faig una esmena a la totalitat.]

La cosa continua molta estona, tot en el mateix to, i jo voldria saber taquigrafia per prendre les notes més ràpid, però una té les seves limitacions. El cas és que en un moment que detecta que la miro, la iaia B comença a parlar-me a mi, i ja no puc apuntar, només fer que sí a tot el que em diu, perquè sospito que intentar dialogar-hi seria francament agosarat. I jo només volia escriure un poema dolent, de veritat…

Arribo a la UAB en un estat estrany. Tenim una reunió per parlar de feina però cap de les tres ha esmorzat, així que decidim fer-la al bar. Hi ha el Cuní a la tele i, al davant, un noi amb samarreta verda, dret, mirant-se’l molt de prop (perquè no se sent gaire, suposo). De tant en tant s’indigna i fa que no amb el cap. Les meves companyes van dient, jo vaig apuntant, però no puc evitar mirar-me la tele, el noi de la samarreta verda, altra gent que es va acostant a la televisió. Quan acabem, a quarts d’onze, el bar de Ciències de la Comunicació és un grup de trenta o quaranta persones dretes davant de la televisió, amb el noi de la samarreta verda encara al davant, parlant per telèfon (segurament amb algú que és allà, en directe, vull imaginar).

I llavors córrer al cotxe, que avui els nens no tenen escola i els he de passar a buscar per casa son pare a les onze. I poso en Fuentes, que em cau bé, i flipo, literalment flipo, amb les notícies de Catalunya Ràdio. “Una petita càrrega policial per ajudar els equips de neteja a fer la seva feina”, “els ferits provocats per les tensions del moment” (sí, sí, ja es veu, quines tensions provoquen ferits) i altres perles informatives per l’estil. Però de la UAB a casa és un moment i hola, nens, pugeu, pugeu, i s’ha acabat la ràdio i la tranquil·litat. Ja a casa engego el twitter, faig una mica de feina, miro de no posar-me porfunda i riure una mica amb l’humor negre d’en @roccasagran i l’@EBOdospuntzero. Em decideixo a escriure aquesta crònica que ha de ser la meva manera de ser aquí però sent una mica allà. I sembla que ja està, que ja marxa la poli, que la gent torna a ocupar la plaça.

Els nens pregunten què passa, jo responc com puc. I en solidaritat amb l’acampada decideixen fer un pícnic al terrat amb dues amigues del barri, i preparo patates xip, begudes, síndria i entrepans. Un dia, quan siguin grans, espero que recordin que ells també van ser, a la seva manera, part dels acampats.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: