parole, parole, parole

Follow me

In és quan volo que hi veig clar on 7 Mai 2011 at 8:52 am

El 13 de novembre de 2005, quan Twitter encara no existia, vaig començar un bloc amb una idea molt senzilla: una frase, només una, però cada dia. La cosa va durar fins al 7 de juliol de 2008, un estiu que em va canviar la vida. Ahir, immersa en una grip enganxosa, quan ja duia tantes hores al llit que no sabia què fer de mi, la temptació de remenar papers antics em va portar de nou a aquell bloc (que ja no està penjat a la xarxa) i a la revelació que la immensa majoria d’aquells posts tenien menys de 140 caràcters.

Avui, 7 de maig de 2011, quan la febre del cos deixa pas a la febre de l’esperit, em sembla un gran dia per reprendre el projecte. Per motius sentimentals, reviure aquell “cOmpte aMb eL cAp” de temps exigents i convulsos se’m fa difícil. Però li he creat un compte a Twitter, i ja comença a caminar. Veniu amb mi?

Here's a big great place for big great sick people

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: