parole, parole, parole

On the road

In és música viure on 30 Abril 2011 at 1:09 am

Podríem ser Thelma & Louise, però tot i la promesa d’un Brad Pitt jovenet en un motel de carretera ens fan mandra les violacions, els assassinats i, sobretot, els suïcidis, així que estem contentes de ser Jo & Bel. A més, el cotxe no és descapotable, però plou gran part del camí i és com si tot fos exactament com ha de ser, jo conduint a velocitats inversemblants, que en aquest país a estones no hi ha límit, i ella dient-me si he de sortir per aquí o tombar per allà. Quilòmetres i quilòmetres per córrer, perseguint la posta de sol que sembla un llarguíssim orgasme ataronjat, intens però tranquil, d’aquells que no acaben d’acabar-se i que, al final, moren a les mans d’un amant cansat.

I així cau la nit, i ja hem cantat totes les cançons d’Emiliana Torrini, d’Anne Brun, de Diana Krall, i arriba Antònia Font i una dosi extra de cafeïna (droga dura, droga fina). El motel de carretera és en realitat un hotel d’autopista, amb cobrellits d’estampats inclements però les parets blanques i un bany espaiós. I jo deturo un segon el temps, ho escric perquè de vegades escriure podria ser una manera d’aconseguir que la felicitat sigui eterna, si més no sobre el paper. Un post com una ampolleta per guardar-hi el moment, un bloc com una col·lecció d’ampolletes per reobrir els dies que plogui o que l’aire sigui massa dens.

I ara diria que brum, brum is the new I love you, però segurament no entendríeu res.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: