parole, parole, parole

Adéu, lluna plena

In és música viure on 13 Abril 2011 at 9:57 am

Pensava primavera, i sol que esclata, i cel d’un blau inclement. Pensava que passen els dies, i que tinc una dotzena de roses esplèndides a sobre la taula que seran marcides quan torni divendres. Pensava que és estrany estar trista quan fa sol, i que es estrany ser feliç quan s’està trista, i que Tadeusz Rózewicz, i que jo també voldria udolar, ni que sigui a una lluna de paper.

Pensava en la dona que em mira i no m’entén. Pensava que “entendre” està sobrevalorat. Que sentir, a l’estómac, una bola enorme que se’ns menja i ens empeny. I un parell d’ales per mirar de no ensopegar. I un cel núvol que em visita avui i que no està gens malament, després de tant de sol, que plogui una mica. Pensava que ara hauria de deixar de pensar, atacar la traducció que tinc entre mans, imprimir els exàmens de terminologia, mirar per la finestra i no veure’t. I que la lluna plena sigui per sempre més el record d’una nit de final d’hivern.

I només una cosa important: t’estim com un locu i m’aguant.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: