parole, parole, parole

I al final, vindrà l’estiu

In paraules on 25 Març 2011 at 8:24 pm

La poesia és droga dura i, ara que he obert el llibre i ressegueixo cada paraula de Dickinson com si fos el seu cos (amb les os els seus ulls, amb les tes les espatlles), em costa parar perquè parar vol dir tornar a aquest menjador de prestatges menys plens del compte i a aquest buit existencial que se m’ha menjat l’estómac. It will be summer – eventually, diu. I l’estiu serà semblant a un migdia de divendres, dinar a la terrassa d’un bar de menús, i esperant el primer plat llegir el diari i fer una clara i unes olives mentre els nens xerrotegen els seus contes interminables i m’arrenquen somriures i m’ajuden a viure.

I, deixant de banda la droga dura de la poesia (i, si m’apures molt, podria fins i tot arribar a desenganxar-me de la malenconia), es podria dir que semblar feliç no és tan diferent de ser feliç. Només cal assajar-ho cada dia, fins que n’aprenguem els gestos i, de sobte, ja no recordem com era estar tan trist que no et pots moure.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: