parole, parole, parole

In my flower I have hidden

In inficcions, Uncategorized on 21 Març 2011 at 3:36 am

Ara que em dius que no vols trepitjar aquesta platja mitològica, que anar-hi seria, segurament, embrutar-la, penso en aquell professor de literatura que venia a dir que la idea acostuma a superar la concreció de manera inevitable. Quan imaginem un viatge no imaginem la roda punxada, els mosquits inclements, les tardes de pluja i les sabates xopes en un cafè barat perquè no amaina.

I faig que sí amb el cap, et dono la raó perquè la tens, aplaudeixo el teu sentit comú i la teva maduresa admirable. Però perdona’m si, a falta dels teus ulls, em miro la mà i sento encara que el cor em batega una mica més ràpid, com si hi hagués la teva, encara. I llavors penso en els viatges que no havia gosat imaginar tan bells com van resultar; en la lluna més plena que mai, un petit restaurant deliciós, una botiga de llibres amb la novel·la que no sabia que necessitava.

Quan tanco els dits sobre el palmell per esborrar-ne el tacte, tota jo sóc una flor que es tanca.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: