parole, parole, parole

Ne vous mariez pas, les filles

In inficcions on 7 Març 2011 at 10:45 pm

Sembla que torna a arribar el vuit de març i els polítics diran les seves coses, els periodistes publicaran les seves estadístiques, les dones es faran visibles un moment i, l’endemà, ningú no es recordarà de res. Algú potser es queixarà tímidament que guanyem menys per la mateixa feina, que morim més de la mateixa gana, que ens exploten més els mateixos poderosos.

Però, com que som pràcticament invisibles, faran com qui no ens sent. O, encara millor, diran que no és veritat, que tot va molt bé, que la igualtat ja l’hem aconseguida i que no cal que ens queixem més. I que no ens passem d’exigents perquè  hi ha batalles més importants: si no estem pel que hem d’estar vindrà el senyor del sac, que quan jo era petita es deia comunisme i ara és un tal islamisme radical. No  cridem massa fort, que si despitem “la societat” dels temes “importants”, si ens traiem la bena dels ulls, ens faran posaran el vel al cap.

Mentrestant, jo que freqüento Internet (que, pel que sembla, és cosa d’homes en edat d’aparellar-se o aparear-se, no se sap exactament), continuaré trobant uns fantàstics anuncis (que confesso que he començat a col·leccionar).

Ja ho sabem, “date” és un eufemisme americà per “follar”. Només cal mirar les sèries de la Fox que us descarregueu ara que encara es pot. O les fotos de l’anunci, és clar. I aquí no es veu, però hi ha un advertiment: “Els estudis demostren que a les noies de l’est els agraden MOLT els homes occidentals”. Ahà. Entesos.

D’altra banda, si vols una relació més seriosa, i no només xatejar amb noies explosives a qui els agradaràs molt, perquè ets occidental, sempre et pots comprar una xinesa.

Ja sabem que les orientals tenen fama de submises, però potser et va una dona més “de les de sempre”. Blanqueta i discreta i tal. Cap problema.

L’anunci no informa si en el kit, a més de la senyora per muntar-te la teva pròpia família, també hi va el vestit d’època, que m’ha encantat.

No pot estar més clar. Des de temps immemorials, les dones es compren, com es compren tants altres capricis. I les més disponibles són les dels països menys afortunats. Però tranquils, que en temps de crisi el missatge ens arriba clar: si ets bona noia i et portes bé, potser aconseguiràs un marit que et mantindrà. Amb una mica de sort, serà addicte a Internet i no t’emprenyarà gaire si quan arriba a casa li tens el sopar a punt, la casa neta i els nens banyats.

Ara, atenció. Ja ho cantava Michèle Arnaud:

Quand ils sont beaux, ils sont idiots
Quand ils sont vieux, ils sont affreux
Quand ils sont grands, ils sont feignants
Quand ils sont petits, ils sont méchants

I els meus amics mascles, que tenen el bon humor de Boris Vian, no s’enfadaran perquè desbarri una mica. Total, només sóc una dona, i de tant en tant cal deixar-nos esbravar. Només un dia l’any, eh, per això?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: