parole, parole, parole

Un naufragi (en un got de vi blanc)

In és música viure on 15 febrer 2011 at 10:04 pm

Voldria escriure casa, petjada, silenci. I que no sonés a tòpic desgastat. Que aquest silenci dens que duc a dins s’escampés per cada lletra i deixés una petjada a casa teva. Ni que sigui insignificant. Que el fred que em crema la casa se n’anés amb la boira, cap al migdia, i que aquests teus ulls, com una petita primavera, fonguessin la neu del meu camí.

Voldria escriure t’estimo i que m’entenguessis, per fi.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: